Poetic Language in the Multilingual Crown of Aragon

This article presents the principal characteristics and problems that arise from study of the poetic language of the medieval Catalan tradition; it comments on some interesting cases in order to observe language use and evolution. What is unknown about Occitan as a poetic language must be articulated starting with the troubadour period, with regard to the troubadours' linguistic consciousness and the purpose of the first poetic treatises. The examples studied (Cerverí de Girona, Ramon Llull, Ramon Muntaner, and the verse-narrative corpus) fall within the context of the maintenance of the poetic use of Occitan in a multilingual culture. Along these lines, a study of the poetic language of medieval Catalonia is also consequential for understanding two important phenomena in late medieval Romance culture: the diffusion of the verse-narrative model and the tradition of vernacular poetic treatises.

Résumé:

Aquest article exposa els principals problemes i aspectes a l'hora d'estudiar la llengua poètica de la tradició catalana medieval i comenta alguns casos interessants per observar-ne l'ús i l'evolució. Les incògnites sobre l'occità com a llengua poètica s'han de formular ja des de l'època trobadoresca, en relació a la consciència lingüística dels trobadors i a la finalitat dels primers tractats poètics. Els exemples examinats (Cerverí de Girona, Ramon Llull, Ramon Muntaner i el corpus de narrativa en vers) incideixen en el context de conservació de l'ús poètic de l'occità dins d'una cultura multilingüe. Seguint aquestes línies, un estudi de la llengua poètica a la Catalunya medieval repercuteix també en dos elements importants per a la cultura romànica tardomedieval: la difusió del model de la narrativa en vers i la tradició de tractats poètics vernacles.