Portabella, Brossa, Santos: un triangle irregular

RESUM:

Aquest assaig examina el rerefons cultural en què Pere Portabella va descobrir el seu camí com a cineasta. Després dels inicis neorealistes a Madrid, el seu gir cap a un llenguatge avantguardista s’estudia en relació amb els corrents avançats de Barcelona, tan poètics com artístics i musicals. Les figures del poeta Joan Brossa, el músic Carles Santos i el moviment conceptual català (sobretot el Grup de Treball), així com el context polític, s’analitzen en detall. L’obra de Portabella durant els 60 i els 70 només es pot entendre com la cruïlla on conflueixen tots aquests elements.